Durant la crisi de la Covid-19, hem hagut d'incorporar al nostre dia a dia un nombre quasi il·limitat de plataformes tecnol. giques per poder mantenir les nostres connexions professionals o personals. Aixídoncs, si abans del 2020 fer una videoconferència podia tenir, ensegons quins àmbits, fins i tot un punt d'esnobisme, ara és un fethabitual que ha vingut per quedar-se. Arran d'aquesta situació, les persones (més preparades perrelacionar-nos de manera presencial que remota) hem hagut d'aprendre a marxes forçades els secrets i les eficiències d'aquesta novacomunicació online. A base d'encerts i errors, cada persona ha anaterigint un manual propi de com comunicar-se en una videoconferència, de manera que, sense saber-ho, tots junts hem anat creant un noullenguatge que cal conèixer molt bé. Per primer cop, tots aquests aprenentatges s'han reunit en un solllibre, "El llenguatge no verbal en la comunicació online", una obraamb una finalitat molt pràctica i didàctica que dona resposta alsmilers de dubtes que sorgeixen a l'hora de preparar i participar enuna videoconferència, com per exemple quin fons s'ha d'utilitzar, quin tipus de pla o angle de la càmera, quina roba o complements sonidonis per sortir en pantalla, quina il·luminació és la correcta, i un llarguíssim etcètera. I sense oblidar l'adequació del tipus dellenguatge utilitzat (verbal, vocal i no verbal), ja que, com enqualsevol altra comunicació, condicionaran molt el resultat final. ¡BENVINGUTS A LA NOVA COMUNICACIÓ DEL SEGLE XXI!
