Tot i que és difícil de datar amb exactitud, el primer nucli del Partit Comunista a Eivissa es va fundar als anys de l'anomenat Bienni Progressista de la Segona República. S'ignora si als anys vint hi vahaver alguna agrupació, com sí que n'hi va haver a Mallorca. Elsprimers integrants procedien de sindicats diversos, sobretot del ramde la construcció i dels treballadors del port. Aviat aquest nucli desenvolupà una tasca d'extensió en oposició al'anarcosindicalisme i la UGT, no sense tensions. En trobam cèl·lulesa bona part dels pobles de l'illa Vila, Sant Joan, Sant Carles..., els quals van tenir un paper fonamental en la campanya electoral defebrer del 1936 que donà lloc a la victòria del Front Popular a Espanya. La mobilització dels nuclis comunistes coincideix amb una èpocad'efervescència política en una illa on el clientelisme i les xarxescaci¡quistes de les elits de Vila era absolutament dominant. Aquestsnuclis coincidiran amb altres tendències republicanes en la formaciódels ajuntaments del Front Popular entre el febrer i el març del 1936, i de les milícies republicanes un cop ocupades les Pitiüses per lestropes d'Alberto Bayo l'agost d'aquell any. Aquest llibre recupera la memòria i la tasca desenvolupada per lesagrupacions comunistes eivissenques abans i després de la Guerra Civil. Durant el franquisme, humilment i tenaçment, molts dels homes i dones del Partit Comunista foren l'única oposició al franquisme a Eivissa i Formentera fins a la Transició, quan va tenir un paperfona¡mental en la democratització mitjançant lluites, diàleg irenúncies ideològiques.
