L'arrelament

Simone Weil va escriure febrosament, en sentit literal, en els darrers mesos de la seva vida per, quan acabés la guerra, poder iniciar unanova França lliure. Aquest és el text que va preparar, sense elconsentiment dels seus caps. L'arrelament és un contracte social, unacarta magna, una constitució rara avis, que posa la reflexió en unanova civilització. És un text viu i fibrós que ens segueixinterpel·lant, proposant-nos un futur utòpic i al·lucinant. «Em sembla impossible [] imaginar per a Europa una renaixença que no tingui encompte les exigències que Simone Weil ha definit a L'arrelament. Éstota la importància d'aquest llibre.»ALBERT CAMUS«En aquestes pàgines [] es troben les proposicions fonamentals d'unade les reflexions filosòfico-polítiques més notables, interessants isignificatives del segle XX.»JUAN-RAMÓN CAPELLA«Una de les obres polítiques més difícils de suportar pel sentitcomú.»MANUEL SACRISTÁN«Per a ella, el sofriment i la renúncia són de l'ordre de l'existència gairebé de la mateixa manera que la demostració matemàtica és del'ordre del pensament.»FINA BIRULÉSDesconcertant Simone Weil (1909-1943), discordant, franctiradora, cantelluda, pristina en les anàlisis, implacable, sempre al costatdels desgraciats i els perdedors, adscrita voluntàriament a lahumiliació, sense cap acomodació amb el poder, cap pacte. La seva obra refusa qualsevol assimilació: ni l'Església tot i el seu misticismeni cap ideologia no se n'han pogut aprofitar. L'arrelament s'estavella contra una realitat social allunyada del consol i s'hauria de llegiri repensar per motius d'urgència política. Entre les obres de Simone Weil, cal destacar, a part de L'arrelament, diversos llibres escrits durant la seva curta vida (va morir alstrenta-tres anys i mig): En espera de Déu, Pensaments desordenats, Lagravetat i la gràcia, Autobiografia espiritual, Escrits polítics i La Ilíada o el poema de la força, entre d'altres.