Camí a Milmanda

Jo podria haver mort en aquell balcó d'un sisè, caminantsobre la barana. El buit, quan s'atansa, s'arrugaigual que un cor, i et dediques a tibar-lo. El traç carbó del tren es destinta en via morta, tot el que es tanca davant s'obre darrere. La veritat, si ho és, és immòbil, un llibre obertboca avall, com una teulada, i a sota els mots, els crits dels quals els altres crits es desentenen. Dels germans va morir primer qui més volia viure. Has de callar perquè t'escoltin, com una mar que es para.«Pedal de l'home mort», de Txema Martínez Txema Martínez (Lleida, 1972) ha publicat els llibres de poemes Ullsd'ombra (1997), La nit sensealba (2000), Sentit (2003), L'arrel i la pluja (2008), Dol (premi Josep Maria Llompart-Cavall Verd del'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana al millor llibre depoemes del 2012) i Maria (2020), amés d'algunes plaquettes, com ara Kommos (en versions eslovena ianglesa). Ha obtingut, entre d'altres, els premis Salvador Espriu, Màrius Torres, Joan Alcover-Ciutat de Palma, Ausiàs March de Gandia, Jocs Florals de Barcelona i Carles Riba. Va reunir una tria dels seusarticles de premsa a Les cendres(Moll, 2005). Ha traduït al català tots els sonets de Shakespeare(premi Jordi Domènech, 2010) i lapoesia completa d'Edgar A. Poe (2016). Poemes seus han estat traduïtsa una quinzena d'idiomes ipublicats en revistes, antologies o en diversos suports digitals. Antonio Cabrera va seleccionar i traduiral castellà una seixantena dels seus poemes (En ausencia).