En Jan sent una por inexplicable quan sap que ha d'anar d'excursió. El nom de la muntanya on anirá li provoca unes sensacions desagradables, tot i que sap que no hi ha cap motiu per sentir-se així. Les mitgeshistóries que sent sobre en Caratallada, un bandit que corria per lazona on aniran a dinar, no ajuden pas a tranquil·litzar-lo. Ni lanuvolada que treu el nas d'improvís per la serralada. La tempesta elsenxampa de tornada al mas on han deixat l'autocar. El grup que tancala filera, el d'en Jan, s'equivoca de trencall i es perden. Per sorts'amaguen en una cova. Peró potser, després de tot, no han tinguttanta sort. Estan sols, perduts, cau un xáfec dels que feia temps queno es veien i el record d'en Caratallada i els seus crims els assetjaentre les ombres. Peró estan junts, i només se'n sortiran si fanpinya. I ara tindran l'oportunitat de coneixe's millor. Al cap i a lafi, les coses no són mai el que semblen.
