Guardonada amb el Premi Prudenci Bertrana l'any 1980, i publicadaaquell mateix any per Edicions 62, Una primavera per a Domenico Guarini és la primera novel·la de Carme Riera i una de les mésambicioses agosarades- dins la seva rica trajectória literária. Ara, gairebé trenta anys després de la seva publicació, l'hem volgutreeditar oportunament revisada per l'autora i amb un text nou, elpróleg, que revela alguns dels engimes que han acompanyat aquestanovel·la al llarg dels anys. Una primavera per a Domenico Guarini ésla meva primera i única novel·la militant. Militant del feminisme i de les llibertats. Per aixó hi ha sovint al·lusions a la necessitat deles dones a decidir i a fer-ho sense coaccions. ... També és la mevaprimera i única novel·la de caire experimental. Barreja géneres, trenca la linealitat del temps i mescla present passat i futur, emprala segona persona narrativa a segons quins capítols, i a d'altres laprimera i / o la tercera, inclou articles de diari, cartes, o ladissertació académica davant de La Primavera de Botticelli, un delsquadres que més m'agraden del món, a l'hora que superposa la históriade Domenico Guarini, que atempta contra el quadre de Botticelli, i lad'Isabel Clara Alabern, una jove periodista mallorquina, enviadaespecial d'un diari de Barcelona per escriure les cróniques sobre elcas. Carme Riera
