Petjades de nador

«Mai m'hauria arribat a imaginar que trobaria tant a faltar la meva terra. Vaig ser molt ingénua pensant que, amb els anys i la distáncia, els records de la infantesa anirien perdent for Ça. Al contrari: jo creixia i l'enyoran Ça també. Des d'aquell famós agost del 1985, l'any que vam deixar el nostre país amb les motxilles carregades de somnis i d'esperan Ça, l'any que les nostres vides van deixar de ser les que eren per ser unes altres, des de llavors vam seguir mantenint relació amb la nostra terra cálida i amb la gent senzilla i humil. Els pares ens hi portaven sempre que podien perqué no volien perdre el que era nostre: la cultura i la religió, i sobretot, la família».