Mitja vida

En ple estiu del 1950 cinc noies adolescents internes en un col·legi de monges juguen MITJA VIDA juntes per última vegada a «Acció o Veritat» o, com elles en diuen, el joc de les penyores. Dues, les bessones Viñó, estan a punt de comen Çar una nova vida, plena d'interrogants, lluny d'allá. L'ocasió és especial i ho saben, peró cap d'elles espera que aquesta nit es converteixi en un punt d'inflexió per a algú més i que sense ni tan sols imaginar-ho acabi marcant el seu camí per sempre. A través de les vides de cinc amigues al llarg de trenta anys, Mitja vida retrata una generació de dones que van haver de construir els seus destins a l'Espanya de la dictadura i la Transició, en un moment en qué la hipocresia d'aquells que volien mantenir les formes a qualsevol preu es va enfrontar amb noves mirades sobre l'amistat, l'amor i la llibertat. Un relat eloqüent i vital sobre com ens afecta el pas del temps, sobre el pes de la culpa i la importáncia del perdó. Li vaig dir que no la podia perdonar i que tot alló que m'havia explicat fent veure que estava penedida no em servia de res. Que ningú pot perdonar en nom d'un altre, així que amb el Vicen Ç hauria d'arreglar-ho d'una altra manera. Que el perdó no és un intercanvi, sinó un do. Un do que es dóna de franc i que no té cap lógica, per aixó ningú no pot comprar-lo. Si es comprés, li vaig dir, deixaria de ser auténtic perdó i esdevindria una altra cosa. Aquesta és la raó, vaig dir-li, per la qual no estava en la meva má fer alló que ella volia. Només podia oferir-li la meva compassió o, encara millor, el meu oblit. Amb la col. laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.