Quan Èrem Els Peripatètics

El Bruno Bergeron va tenir una adolescéncia difícil, i encara es vacomplicar més quan va veure entrar el seu pare a classe, amb lacartera de professor i cridant: Em dic Merlí i vull que la filosofiaus faci trempar! Al cap dels anys recorda els cursos de batxillerat de qué va gaudiramb els seus companys de classe, els peripatétics, perqué la sevagermana Mina senti a prop la figura del pare que mai va conéixer. A la novel·la de Merlí hi descobrireu aspectes nous de la vida del Pol, la Tánia, el Joan, el Marc, la Berta, el Gerard i del mateix Bruno, quere viurá les seves experiéncies durant la seva estada a Roma. Els primers amors, les festes desenfrenades, el sexe, els estudis, lapor al futur, les relacions familiars, les amistats són els temescentrals de les aventures inoblidables de Quan érem els peripatétics, narrades pel Bruno Bergeron. Mina, Ha arribat el moment que sápigues bé qui era el nostre pare, a qui mai vas arribar a conéixer. Veurás que per a nosaltres era més que unprofessor. Alguna cosa mágica ens va passar quan érem elsperipatétics. T'ho diré d'una manera naïf: «Erem com espases clavadesen una paret de pedra. I el Merlí ens va arrencar de la pedra i ens va obrir els ulls». Estás preparada per entendre per qué el Merlí era el millor professordel món