Guadalajara

Els detalls d'observació són magnífics. Un gest d'un personatge quetanca una porta metál·lica, un apunt en tres frases sobre l'ambientd'un bar de poble, donen vida a históries en qué l'element metafóric o surrealista ha despla Çat totalment al costumisme. Monzó ordeix lesmeditacions dels seus personatges a la manera dels apólegs kafkians, que fonen conviccions, pressentiments i pánics. Cada nou llibre de Monzó és un esdeveniment. Guadalajara no és cap excepció. JULIAGUILLAMON, La Vanguardia. El que Monzó fa no és ficció sinó metaficció, ficció sobre la ficció. Explica históries -amb una nitidesa, un sentit del ritme, unaelegáncia i una capacitat d evocació magistrals- i alhora lesinterromp, les analitza i les comenta. MANEL OLLE, Avui.