Qüestió d'amor propi

Angela, una dona a punt de passar la frontera dels cinquanta, esconfessa culpable d'haver caigut en el parany teixit per la sevaprópia fragilitat. Al regust amarg, barreja de sentiment de ridícul ide desencís, marca la pauta d'una reflexió lúcida sobre un episodiamorós viscut amb precipitació apassionada, alimentada, únicament, per paraules tendres i afalacs embolicats en paper de cel·lofana. Ara, ferits tant ella com l'amant per alló que consideren una "qüestiód'amor propi", es veuen abocats a un joc agre, amb intercanvi de copsbaixos, en qué la personalitat de tots dos es posa en evidéncia.