La soledat no és un objecte, ni una cosa. Tampoc no és un bé quepuguem vendre o comprar. Es una vivéncia de l'ánima, una experiénciaper la qual podem passar. L'ésser humá no és tan sols l'animal socialque teixeix vincles amb els seus per defensar-se dels enemics i perajudar-se mútuament. També es retira, pren distáncia, s'allunya de lacomunitat, no per despit, ni per odi, senzillament perqué en sent lanecessitat i creu que li fa bé. Un home que freqü, enta la solitud es converteix en un home diferent del que era, canvia de to i deregistre, adopta noves formes de vida i la seriositat i la gravetatembolcallen la seva personalitat. Aquest llibre no és un manifestcontra la solitud. Tampoc és una defensa de la vida solitária. Es unaapologia de la soledat, d'aquest bell estat tan necessari per aldesenvolupament ple de la persona i de les seves facultats.
