Quiet

Quiet cobreix set anys en la vida del nostre fill Lluís Serra Pablo, álies Llullu, que va néixer amb una greu encefalopatia que la ciéncianeurológica encara no ha estat capa Ç de definir. El Lluís és el nostre segon fill. Té unes necessitats una mica peculiars, peró aixó noméssignifica que estem més pendents de la seva fragilitat. A Quiet, hebuscat una forma narrativa d'explicar l'ambivalent estat emocional que provoca tenir un fill que no progressa adequadament. Un estat sovintexposat als fiblons del dolor, peró en el que predomina la joia i uncert embadaliment. M'ha semblat que la millor manera de fer-ho erarescatar escenes concretes fixades en la memória i posar-les enmoviment. Records refulgents. I he pretés, alhora, compondre unmirall. Dorian Gray va vendre l'ánima al diable per poder ser, més que immortal, invariable, mentre els estralls del temps anaven canviantl'aspecte del retrat invisible que havia amagat al soterrani. Aquí elprocés s'inverteix. Tots els que ens mirem una mica a fons en aquestmirall envellim d'una manera diferent. Si Dorian Gray hagués conegutun llullu no s'hauria conformat mai de la vida amb la invariabilitatdels presumptes immortals. Hauria aprés a mirar en comptes de volerser mirat. A envellir. Molt probablement no hauria volgut serretratat, sinó retrat.