El Segrià de la dècada dels setanta era el Salvatge Oest de Catalunya. La febre d'or de l'agricultura intensiva i la revifalla de la mineria del lignit convivien amb una mentalitat rural que acabava de saltardel segle XIX a la Postmodernitat. Mentre Franco agonitzava, elscinemes tancaven i arribaven els primers temporers de la fruita, sorgien macrodiscoteques com el Big Ben, de dimensions extravagants. El Ponent català havia canviat el carlisme per Village People. El filòsof Ferran Sáez Mateu era llavors un nen que un dia es vaperdre intentant tocar la boira, acaçant-la inútilment pels camps dela Granja d'Escarp. A partir d'aquesta anècdota real, l'autorconstrueix un relat a mig camí entre l'assaig memorialístic, l'autobiografia intel·lectual i la novel·la de formació. Aquellapersecució impossible de la boira ha continuat amb altres eines com la filosofia, la música o la literatura. La mirada del nen que intentava entendre un món canviant i confús atorga sentit al seu trajectevital, i també al d'un temps i un país. L'educació sentimental del filòsof Ferran Sáez Mateu al Segrià delsanys setanta
