Abril (1925) i El triomf de la bellesa (1934) presenten lasensibilitat de l'escriptura de Joseph Roth. Dos relats curts que ensparlen de l'amor i de l'amistat amb una bona dosi d'ironia i deperspicàcia. Amb tot, Roth no perd mai de vista el seu propi contextuna època convulsa, una realitat que s'esfondra i explora com aquestafecta les relacions humanes. En paraules d'Antoni Martí Monterde, autor de l'epíleg: «Tot plegat fa d'aquest díptic, i de les projeccions possibles a altres escrits de Roth, una magnífica destil·lació de com narrar la desaparició d'unmón, com la seva pròpia, sense eufemismes, sense esperança, però també sense por.»«Els incurables no es poden tractar. Qui es vol suïcidar, ésimpossible curar-lo. I els marits de les dones especialment malaltessón uns suïcides incurables. I perquè em cregui li explicaré aquestahistòria. Escrigui-la algun dia.»
