«Durant la nit, mentre l'Agnés havia estat cosint en somnis, en Haikuva mirar llargament per la finestra. Ningú sap qué pensava aquellanit. Peró feia, veritablement, una cara de certesa absoluta. Aquellamirada de convicció ferma i inamovible que només tenen algunscapellans. Mirava l'horitzó estrellat, mentre el rostre se liil·luminava de la resplendor provinent de fora la finestra. Era el neó immens que sobrevolava el poble clavat a un zepelí. Una lletralligada i blava deia: "Benvinguts a Bedlam, el poble congelat". Vasomriure, va tancar el llum de la tauleta i en la foscor de la cambrava respirar tranquil. Com quan un gat respira una becaina, voltat decabdells i carícies». Bedlam és una singular barreja entre un conted'aparen Ça infantil i l'intent de bastir els simbolismes d'unacomunitat on l'oblit senyoreja com una mena de llosa i és necessaricom a taula de salvació. L'acumulació d'esdeveniments sorprenents ifantástics ens acosta, amb una prosa acurada, al noble propósitd'esdevenir una faula moral, una reflexió sobre la pérdua i lareconstrucció.
