Un nou retrat de Santiago Rusiñol a través dels seus escrits a LÆEsquella de la

Un nou retrat de Santiago Rusiñol mostra deu facetes d'un poliedrehumà força llunyà del mite que ell mateix va crear: una personaincapaç d'escriure amb el to agressiu que feien servir els redactorsapòcrifs que de vegades el substituïen. Un net marcat per una mortsempre omnipresent a la família. Una tendència gasiva i alhorabalafiadora. Un comportament molt menys misogin i donjuanesco queaquell que se li ha atribuït habitualment. Un modernista contrari a la modernitat del progrés industrial i material. Una visió dual, contrària i favorable a la vegada, del món de les tradicions (toros oreligió). Un teòric enemic de 'l'altre glosador', Eugeni d'Ors, a quien realitat admirava. Un artista que s'autoatribuïa llicència permirar la realitat amb els ulls de la imaginació (faulista, metafòric)o mostrar-se incoherent fent servir l'essència de la seva antigabohèmia. Un malalt amb molta salut, gràcies als seus secrets epicuris. Un productor de sentències nat. I un visitant assidu d'Aranjuez, generós, ocupat fins a la mort en la tasca de plasmar l'encant delsjardins abans no s'esborrés per sempre, regalant-los la immortalitatque ell també buscava.