Elegia d'agost

Tornar al cap de molts anys allà on s'ha passat la infantesa és, sensdubte, un fet revelador de com s'ha transformat el món en tot aquesttemps (si el paisatge és completament diferent) o de com som nosaltres els que hem canviat (si els llocs coneguts s'han mantingutrelativament intactes). Elegia d'agost reflecteix en poemes breus devers curt aquest xoc entre l'experiència feliç del passat en un entorn quasi idíl·lic i la modificació urbanística que han experimentat elsvoltants de l'Escala i del Montgrí. El record d'aquells estius decomunió infantil amb la natura, en una època en què s'anava abandonant la vida rural i l'explotació dels conreus arran de pinedes, contrasta amb l'abundant edificació turística actual. Aquests poemes exposenobservacions i vivències en què l'ahir i l'avui es barregen, iconverteixen aquest retorn físic als indrets del passat unit a l'actede rememorar el que va existir en una invitació per comprendre quisom, com funciona la memòria, com ens relacionem amb el món natural icom l'hem anat oblidant, juntament amb els mots que el designaven.