Dispara, jo ja soc mort

Dispara, jo ja sóc mort és una história d'históries, una gran novel·la que amaga moltes novel·les i que, des de l'enigmátic títol, fins al'inesperat final, proporciona més d'un sorpresa i emocions a flor depell. Hi ha moments a la vida en qué l'única manera de salvar-te ésmorint o matant. A finals del segle XIX, durant la darrera etapatsarista, els Zucker, perseguits per la seva condició de jueus, hand'abandonar Rússia fugint de l'horror i la desraó. Quan arriben a la Terra Promesa, en Samuel Zucker compra les terres dels Ziad, unafamília árab encap Çalada per l'Ahmed. Entre els dos homes es crea unvincle tan fort, una amistat tan sólida, que es manté generació reregeneració, per damunt de les diferéncies religioses. Amb les amenaces, la set de venjan Ça i el xoc de passions com a teló de fons, les vides encreuades dels Zucker i els Ziad conformen un mosaic de traïcions idolor, d'amors possibles i impossibles, i la gran aventura de viure iconviure en un territori marcat per la intoleráncia. Crónica intensa i commovedora de dues sagues familiars, aquesta novel·la de Julia Navarro ens endinsa en la vida de persones amb noms i cognoms, quelluiten per assolir els seus somnis i són responsables del seu destí.«Els personatges d'aquesta novel·la viuen amb mi, m'han ensenyatmoltes coses, ja formen part de la meva história personal.» Julia Navarro La crítica ha dit... «La novel·la més complexa de Julia Navarro. Casi mil págines que entrellacen história i suspens, drama ipolítica. Una obra decimonónica en ple segle XXI.» J. M. Pozuelo Yvancos, ABC Cultural «Una novel·la de personatges, unes criaturespresoneres de la seva época i dels vaivens histórics d'aquesta. Unrelat ambiciós que comen Ça a finals del segle XIX i arriba fins 1948 a través d'alguns dels esdeveniments més importants de la nostrahistória contemporánia.» Area Libros «Una intensa i emocionada crónicad'una saga familiar que aprofundeix en el vertigen de la condicióhumana alhora que proposa una commovedora reivindicació de que persobre de les pátries hi són les persones.» La Región