«Només ho vaig començar a entendre quan la vaig veure al taüt. Nomésquan vaig veure la seva cara morta, vaig entendre tot el que haviafet.»La melodia resultant de la conjunció entre violí i el piano de la sonata de Beethoven, que transita des de lÆexcitació incontrolablefins a la pesantor, podria composar el fris pulsional de Pózdnixev, el protagonista del relat, que mentre viatja en tren acaba confessant aun desconegut lÆassassinat de la seva dona i descrivint minuciosamentel martiri de la gelosia que el va corroure. Llegirla , Sonata , de Tolstoi porta a escoltar dÆuna manera diferentla sonata de Beethoven. Acompanya l'edició l'epíleg que Tolstoi vaescriure per desenvolupar i aclarir alguns temes presents al llibre icentrals del seu pensament, com ara els ideals morals als qualsl'ésser humà ha de tendir i la seva perspectiva sobre l'amor i com era mal viscut i entès en la seva societat.
