Al peu e la torre eiffel

Al peu de la Torre Eiffel és el vibrant dietari parisenc que Emilia Pardo Bazán va escriure durant l Exposició Universal de 1889, un moment en què la flamant Torre Eiffel es convertia en símbol de modernitat i motiu de polèmica. Amb una mirada penetrant i irònica, lautora retrata un París que bull de vida: el luxe i la misèria dels seus carrers, lefervescència artística, els debats polítics i el fenomen turístic que porta a la ciutat visitants de tots els continents. El llibre captura com pocs la mentalitat de lèpoca: lorgull del progrés, però també les tensions, els prejudicis nacionals i les rivalitats que conviuen dins l Exposició, aquest gran aparador on cultures diverses es troben i es mesuren. Pardo Bazán ofereix un testimoni intel·ligent, crític i ple dencant que ens mostra tant la fascinació per la modernitat com les contradiccions del món que la veu néixer.