Vet aquí un llibre singular que juga a fet i amagar amb el lector:¿què és el riure ¿Es pot explicar a través d'una presentació tècnica, esmicolada, gairebé investigada amb el microscopi arrapat a l'ull ¿Espot fer, alhora, des d'un punt de vista irònic El riure, d'Henri Bergson (1859-1941), Premi Nobel de Literatura de 1927, se'n surt iens atrapa perquè burxa dins el nostre inconscient: el riure nosolament com a alliberament físic i mental, sinó també com a reptegairebé filosòfic de la condició humana. ¿Què ens fa riure Ho vulguemo no, més o menys les mateixes coses. Això ens iguala i ens dona unalliçó d'humilitat. No ho podem evitar, ens en riem del mateix que elsnostres pares o els nostres avis, salvant tots els avenços tècnics, etc. I Bergson ens ho fa veure literàriament amb un estil entretinguti alhora profund. I emocionalment, amb humanitat, perdó... i un engany ple de bonhomia: amb El riure, ens provoca el riure, si més no, somriure, perquè hi aplica una de les màximes que ell mateix defensaen el seu llibre: presentar d'una manera seriosa i falsament eruditauna qüestió que, per se, no ho és. I això... ens fa riure.
