Contes del gintònic

«L'autor declara peremptòriament que qualsevol semblança entre el quesegueix i persones, coses o esdeveniments realment existents ésabsoluta i pura coincidència. Tanmateix, res no us impedeix verificarque les coincidències tenen causes matemàtiques força curioses.»Amb aquesta premissa, Mário-Henrique Leiria posa en situació el lector que s'endinsa als Contes del gintònic. En les seues pàgines, glop aglop i amb un somriure als llavis, quan no amb una rialla ben feta, el lector hi descobrirà i assaborirà uns personatges i unes situacionssorprenents i inversemblants. Originals, frescos, còmics, hilarants, corrosius i amb molt d'humor negre, aquestes narracions i poemesesdevenen una crítica ferotge al poder, a la dictadura i a la guerra. Els Contes del gintònic són la fita literària més reeixida d'aquestautor de culte de les lletres portugueses del segle xx, traduïts araper primera vegada a una altra llengua, gairebé cinquanta anys després de la seua primera edició, a les acaballes de la dictadura i a lesportes de la Revolució dels Clavells. Leiria entronca amb la millortradició del surrealisme i de l'absurd de la narrativa curta europea, vinculada a noms com el polonès Sawomir Mrozek o el nostre gran Pere Calders.