Aquest volum inèdit aplega quinze assaigs breus de Colm Tóibín, triats d'entre els més de quaranta que ha escrit sobre artistes i les sevesobres els darrers vint anys. És un llibre sobre art, especialmentsobre una determinada manera de mirar i de deixar-se captivar, unamanera de llegir i de narrar. Tota obra de creació, ja sigui plàstica o literària, té un punt departida, de vegades tot just una marca en una tela o una paraula en un full en blanc, un desllorigador per deixar volar la imaginació. Miró, Calder, Barceló, Tàpies, Bacon, Arbus, Freud, Sargent, Lotto, Tintoretto, Goya... evidencien que la imaginació, quan treballa, estàsempre sola, i que aquell moment inicial de concentració furiosa iúnica de l'acte creatiu només la intel·ligència pot decantar-lo omoderar-lo. Al prefaci que obre el llibre, Tóibín suggereix que segurament deu ala pintura el fet d'haver-se posat a escriure.
