El Teatre de la Natura a Catalunya descriu un fenomen teatral que reivindicava el paisatge com a escenari. Va començar, per la influència de les representacions que a finals del segle xix es feien en alguns llocs de França i es va desenvolupar durant tot el primer quart del segle xx, lligat a dos fets: les idees estètiques del Modernisme i la moda burgesa de l'estiueig. De 1898 a 1928 es van representar tot un seguit d'obres de teatre en boscos, parcs, places de braus, velòdroms, jardins i fins i tot platges de molts indrets de Catalunya: Barcelona, Viladrau, Prada, Figueres, Sant Feliu de Guíxols, La Garriga, Sabadell, Roses, Martorell, Badalona, Manresa, Cardedeu, Olot, Caldes de Montbui, Ribes de Freser, Girona, Piera, Ceret, Cerdanyola, Matadepera i Tarragona. Algunes eren obres ja clàssiques dirigides per directors consagrats com Adrià Gual; altres eren escrites expressament per als escenaris naturals, com Flors de cingle d'Ignasi Iglesias, pensada per ser representada al Bosc de can Terrés de la Garriga. El nombre de localitats, l'èxit de públic i els articles de premsa que aquestes representacions v
