Mem. ries d'un autor que es vol centrar en les persones que ha trobat en el seu camí i en els esdeveniments viscuts, i que vol posar l'èmfasi en tot el que ha rebut més que no pas en la seva biografia. Tenen poc a veure, doncs, amb unes Confessions com les de sant Agustí. Josep Gil i Ribas pretén que els lectors valorin críticament els fets i els mons que s'hi reflecteixen, des dels estralls de la guerra civil fins als efectes de la pandèmia del 2020, passant, entre d'altres, per la Roma de 1950, l'esclat cultural i teol. gic dels anys 1960 i la religiositat de Col. mbia. Cada anècdota i cada detall ens revelen una mentalitat determinada o tota una època. En el terreny personal, l'autor redescobreix la importància de la hist. ria viscuda, en la qual un esdevé all. que fa. Com a cristià, valora el procés de conversió i el perdó dels pecats per part d'un Déu que vol la nostra joia. I, com a capellà, s'alegra d'haver estat cridat a formar part de la comunitat cristiana compromesa per un futur millor.