Amb el seu nou llibre de poemes, Rastre nival, el quart des del 2009,Àngels Marzo (Caldes de Montbui, 1977, i lleidetana d'adopcióvoluntària) ha abandonat l'època de l'aprenentatge i competència i hafet el salt directe cap a la maduresa humana, intel·lectual iartística. Francament, feia temps que no llegia un recull de lacontundència, la valentia, l'extremitud, la lucidesa, l'exigència i la dura i delicada bellesa de Rastre nival. La poeta reflexiona a fonssobre la tossuda voluntat de la vida d'imposar-se (? Per. la vidainsisteix com la saba dels arbres?) malgrat les incerteses, els somnis fallits, els fracassos assumits i l'implacable pes de la realitat. Através d'una galeria extensa d'imatges que recorren la hist. ria del'agència humana en positiu i negatiu, des de la prehist. ria al segle XXI, l'autora es pregunta si la poderosa metàfora de la zona nival que presideix el conjunt significa el buit i l'extinció o, contràriament, la continuïtat i la resiliència. Serem necr. fils o bi. fils perutilitzar els termes d'Erich Fromm? Crec que s'endevina la triad'Àngels Marzo: el camí marcat per Henri Cartier-Bresson, Lyubov Morekhodova, Zygmunt Bauman, Rosa Parks, Itzhak Perlman i William A. Watkins. Rastre nival aposta en ferm per un rearmament de la poesiaper contravenir la banalització i la tebiesa actual (Sam Abrams)