Alfabet de l'ombra

Els poemes d'Alfabet de l'ombra projecten una miradapoètica cap a dos paisatges del passat: un de remot, en elqual afloren subtilment els temors, els desitjos i les incertesesque dominen el món actual, i un altre de més proper, queencara perviu en la memòria com si els records fossin lesrestes d'un naufragi. "Joan Graell està en possessió de la llengua, iha encetatuna aventura prometedora. Després de la nitidesa de purdeliqui versal de l'inici de l'Alfabet de l'ombra, obre un nouregistre en el poema XI, amb l'evocació dels poetes Barceló il'Espunyes de cal Vilaro, i acaba amb una confessió col·loquialque ens fa baixar a la terra, sense estalviar-se un bell sentitde l'humor."(De l'epíleg de Víctor Obiols).