L'enigmàtic tarannà dels ocells

EN AQUEST LLIBRE ES PLASMEN ELS DARRERS CONEIXEMENTS SOBRE COM VIUENELS OCELLS, COM ES COMUNIQUEN, BROSTEGEN, CORTEGEN, REPRODUEIXEN, SOBREVIUEN, FET QUE HA CAPGIRAT LES VISIONS TRADICIONALS. á Alguns dels comportaments extraordinaris dels ocells són enigmes queásembla queampliïn els límits de l'ocellitat: una mare ocell que mataáels seuspollets, i una altra que desinteressadament té cura delsjovesád'altres ocells com si fossin seus. Ocells joves que s'aboquen a alimentaráels seus germans, i d'altres tan competitius que apunyalenels companysáde niu fins a matar-los. Ocells que creen precioses obres d'art, i ocellsáque gratuïtament destrueixen les creacions d'altresocells. Ocells, comála gralla d'ales blanques, que tenen les sevescontradiccions: un ocelláassassí que empala la presa en punxes o enforques de les branques, per. áque canta tan bellament que elscompositors han creat peces senceresáal voltant del seu cant, un altre amb una reputació de solemnitat que ésáfortament addicte al joc, i un altre que col·labora amb una espècie -elsáhumans- per. en parasitauna altra de manera macabra. Ocells que fanáregals i ocells que roben, que ballen i que tamborinegen, que pinten lesáseves creacions o quees pinten ells mateixos. A partir d'observacions personals, elsdarrers avenços científics i elsáviatges arreu del món relacionats amb l'ornitologia, Jennifer Ackermanádemostra clarament que no hi ha unúnic tarannà d'ocell, sinó més aviatáun ventall vertiginós d'espèciesamb diferents aparences i estils de vida. á Com va dir en una ocasió elbi. leg E. O. Wilson, quan has vist un ocell, no áels has vist tots. TRADUCCIÓ D'EDUARD CASTANYO * Ackerman ha rebut el National Endowmentfor the Arts Literature Fellowship in Non-Fiction, una Bunting Fellowship, i una beca Alfred P. Sloan Foundation.