Pregària de Txernóbil

Els solos i corals entonats per aquells afectats personalment per Txernóbil fan sentir una proximitat esgarrifosa a l'abast total deldesastre de Txernóbil. La veu de l'esposa d'un bomber a qui se li vaimpedir visitar-lo perqué era una perillós objecte radioactiu. La veuconfosa d'una grangera anciana que no comprén per qué ha d'abandonarel seu poble: «Per qué marxar Aquí s'hi está bé. Tot creix, totfloreix». El cor de veus dels soldats de la "patrulla de neteja", aqui els ha costat anys entendre per qué les noies no els volen ferl'amor. El comen Çament i el final del llibre estan marcats pelsmonólegs d'unes «veus humanes solitáries», les veus de dues dones quetingueren cura dels seus marits fins que aquests morirend'enverinament per radiació, veient els cossos d'ells trencar-seliteralment. Alexiévitx emfatitza -amb raó- que aquest no és pas un llibre sobre Txernóbil, sinó sobre les conseqüéncies de Txernóbil, sobre gent queviu en una nova realitat que encara no ha estat entesa. Aquells quevisqueren Txernóbil són els supervivents de la Tercera Guerra Mundial. En aquest món hostil «tot sembla completament normal, el mal s'amagarere una nova máscara, hom no pot veure'l, sentir-lo, tocar-lo oolorar-lo. Qualsevol cosa pot matar-te - l'aigua, el sól, una poma, la pluja. El nostre diccionari está desfasat. No hi ha encara paraulesni sentiments per descriure'l».***Les nostres edicions de les obres de Svetlana Aleksiévitx estanenriquides amb notes a peu de página-gairebé un centenar a Temps desegona má. La fi de l'home roig-, una cronologia i un epíleg de Ferran Mateo i Marta Rebón que contextualitza l'obra de l'autora dins el seu marc cultural, social i polític. També presentem en exclusiva, amb Pregária de Txernóbil i Els nois de zinc, un opuscle amb la traduccióal catalá del discurs d'acceptació del Premi Nobel de Literatura 2015d'Aleksiévitx.