Ir al contenido

Des del primer moment, Josafat (1907) va ser un revulsiu per laliteratura catalana només comparable al que havien produït els dramesrurals de Víctor Catalá. En aquest cas, peró, Bertrana ambientava laseva tragédia no pas en un entorn al marge de la ciutat, sinó al cormateix d'aquesta: al campanar d'una catedral. La novella, colpidorament breu, és un dels cims del modernisme catalá i una de les narracions més escabroses que hagin donat les nostres lletres.