L'any 1894, Alfred Dreyfus, un capitá francés, jueu i alsaciá, va seracusat d'haver lliurat secrets militars a Alemanya. Amb proves moltpoc consistents, un tribunal militar el va apartar de l'exércit i elva desterrar a l'illa del Diable. Dos anys després, es van conéixerindicis sólids de la innocéncia de Dreyfus, un simple cap de turc pels seus orígens i la seva religió. Emile Zola comprén la transcendénciadel cas i s'hi aboca de ple: «Callar és de covards», escriu. I el 13de gener de 1898 publica l'article «J'accuse...!» -possiblement el més famós de la história- al diari L'Aurore, en forma de carta dirigidaal president de la República. Aquesta edició recull els nombrososarticles que Zola va escriure al llarg de tres anys. Sempre vadefensar la innocéncia absoluta de Dreyfus, destapant l'escándol iacusant directament els militars, jutges i polítics d'encobrir unainjustícia per preservar els interessos de l'exércit i de l'Estat. Ladenúncia valenta d'un intel·lectual que va sacsejar un país i queencara avui manté la seva vigéncia.
