CONTES 1978-1992

Els contes complets de Pere Calders en una edició mágica il·lustradaper Ignasi Font. Amb aquesta edició que aplega en dos volums tots elscontes de Pere Calders, i fins i tot alguns inédits o mai recollits en llibres, Rosa dels Vents acull de nou en el seu catáleg un delsautors capitals amb que Josep Janés va inaugurar aquest segelleditorial el 1936. Les il·lustracions d'Ignasi Font, d'una delicadesaextraordinária, enriqueixen aquesta bella edició que captivará elslectors de Calders i fará descobrir un dels grans escriptors catalansa aquelles persones que encara no l'han llegit. Aquest volum, Contes(1978-1992), reuneix els llibres Invasió subtil i altres contes(1978), Tot s'aprofita (1983), De teves a meves: 32 contes que acabenmés o menys bé (1984), Un estrany al jardí (1985) i L'honor a laderiva (1992). El volum Contes (1936-1968) inclou els llibres Elprimer arlequí (1936), Cróniques de la veritat oculta (1955), Gent del'alta vall (1957), Aquí descansa Nevares (1967), Demá, a les tres dela matinada (1959), els "Contes diversos" inclosos a Tots els contes(1968), i diversos textos inédits. «L'home que ens va despertar laimaginació, aquest autor ácid i tendre alhora, és ja un gran clássicdisposat a sorprendre'ns un cop més.» Carles Capdevila, Ara «Pere Calders tenia una voluntat desdramatitzadora que, en la sevaliteratura, ha portat fins a les seves últimes conseqüéncies. I, naturalment, aquesta voluntat es complementa amb l'exercici de l'ofici d'escriptor des d'un rigor derivat del respecte que mereix el lector. Pere Calders era dels que creuen que un escriptor ha de fer-se llegir i que, per tant, ha d'escriure obres divertides i amenes.» Agustí Pons, Avui «Vaig comen Çar a descobrir Pere Calders, a llegir-lo i aapassionar-m'hi fa quinze o setze anys. En un llibre de cobertesverdes que duia per títol Tots els contes [...]. Amb un altreescriptor que també admiro, Francesc Trabal, va ser encara pitjor. Noel vaig descobrir de debó fins fa potser tretze anys. [...] Tant en un cas com en l'altre m'hauria agradat llegir-los quan encara era unapersona tendra, en període de formació, i no als vint-i-tants anys, quan un, de fet, ja está bastant format, o com a mínim no és tanmal·leable. Vaig llegir Calders després d'haver-me atipat de llegirsud-americans i nord-americans, i quan pensava que aquí no hi haviares que s'hi assemblés, perqué els escriptors seguien la norma del'época: un realisme estricte i gairebé obligatori. M'hauria agradatdescobrir-los de més petit, sí.» Quim Monzó, a De Rusiñol a Monzó: humor i literatura (1996)