La cinquantena de poemes de Les despulles d'un somni formen un autoretrat de l'autor, que es mira com si fos en un mirall trencat i reproduís el que veu en cadascun dels fragments. Els poemes tenen vida própia i la imatge que s'obté del conjunt és alhora realista i deformada. Tot aixó, amb totes les llicéncies própies del génere. Es també un llibre polifónic, on conviuen nombrosos personatges, per als quals el lector pot imaginar una dramatúrgia, unes époques i uns llocs. En alguns dels poemes, Antoni Ribas Tur fa col·lidir les arrels familiars amb el present més immediat i els llocs quotidians amb ciutats com Roma i Varsóvia. Entre el llibre d'aventures i el text iniciátic, la ficció també és un ingredient important dels versos, per fer transcendir experiéncies viscudes i inventar-ne unes altres entre un passat amb tints mítics i un ara col·lectiu.
