La luxúria

La luxúria no és el pecat més mal vist, perquè secretament tots elpodem comprendre i disculpar, per. sí que és el més temut i contra elqual s'ha escrit més literatura. Sobretot perquè posa en perill lafamília, sobre la qual s'aguanten les comunitats polítiques. I perquè, més enllà d'aquest aspecte públic, la luxúria conté en ella mateixaun component demoníac. Anna Punsoda reflexiona sobre la condició ambigua del desig: és quifractura el subjecte de la modernitat, un subjecte lliure, autosuficient, capaç de mantenir a ratlla qualsevol passió alienadora, i, tanmateix, també és l'escletxa miraculosa per on reneix el quedonàvem per mort. «Pensar les tensions sexuals per protegir el febleés un deure amb la persona i la hist. ria. Fer-ho sense matar el desigés un deure amb la vida, l'art i la gràcia del món», afirmal'autora. La sèrie «Pecats capitals» pretén oferir una visió fresca i rigorosade la cada «pecat» a càrrec de noves veus de l'assaig català.