Presències reals

Presències reals (1989) és un dels llibres més controvertits de George Steiner. En una exhibició d'erudició i clarividència, l'autor defensa la tesi segons la qual totes les arts estan lligades de maneraindissociable amb la transcendència del diví, de manera que no hi pothaver una obra d'art autèntica, una poesia, una peça musical o unapintura, sense la presència d'un déu, el que sigui. En certa manera, l'art és, per Steiner, una reacció a la creació. El llibre plantejauna defensa del significat de les arts i de la creació poètica per simateixos, una invitació a mirar l'art autèntic de cara i a deixar-seposseir per la llibertat que pot atorgar l'experiència estètica de lalectura directa i activa, deixant enrere el comentari i la disseccióde la teoria literària, que afebleixen l'impacte estètic de l'art. Proposa, en definitiva, una interpretació activa i no passiva de lesobres més importants de la tradició literària occidental, explorantels límits del llenguatge i dels significats. Una defensa en totaregla de l'accés a la transcendència per mitjà de l'experiènciaestètica: «El tors arcaic de la cèlebre poesia de Rilke ens diu: canvia de vida. I fan el mateix tota poesia, novel·la, obra de teatre, pintura i composició musical que valgui la pena trobar-se.»