La dona amagada

En aquest moment no hi ha ningú que m'interessi més que ella», deia Katherine Mansfield referint-se a Colette. Maria-Mercè Marçal, que hiveia una autora mig gata, mig guineu, i «amb una sensualitat de terraverda i densa», va traduir-li aquests contes deixant-hi el millor dela seva llengua. Un recull de miniatures narratives marcat per unaelegància emoladíssima. «Els relats breus de Colette assagen una manera de narrar, amb lesvivències de tothom, els malestars que encara no s'han dit». Joana Masó