Quan Paul Auster rep l'encàrrec d'escriure un conte de Nadal perpublicar al New York Times, s'adona que s'ha ficat en un embolic. Comescriure un conte de Nadal sense caure en arguments ridículs, ambsentiments ensucradíssims i personatges embafadors? És l'Auggie Wren, que regenta un estanc a Brooklyn, qui li donarà la solució: «Si emconvides a dinar, amic meu, t'explicaré el millor conte de Nadal quehagis sentit mai. I t'asseguro que fins a l'última paraula ésveritat.» Una hist. ria gens convencional -un lladregot, una carteraperduda, una àvia cega, un dinar familiar-, gens sentimental per. plenament emotiva, que capgira els suposats valors nadalencs i que vaser el germen de la pel·lícula Smoke. Un clàssic contemporani. «Mentre hi hagi una persona que se la cregui, no hi ha cap hist. ria que nopugui ser veritat.»
