No has de preguntar-me mai

Els no diaris de la gran escriptora italiana La solitud de la infància i l'estupor de la vellesa, les pel·lículesvistes i els llibres llegits, la feina, la música lírica, la política, creure o no creure en Déu: els breus assajos recollits en aquestvolum s'assemblen a les pàgines d'aquell diari que Natalia Ginzburgafirmava que mai no havia estat capaç d'escriure. Certament, són textos propers, per afinitat temàtica i saviesa en lanarració, a Lèxic familiar, i, com en qualsevol obra de Natalia Ginzburg, són inseparables de la vocació de la narració del si. En laseva casualitat, en el seu plàcid desordre quotidià, aquests relatsmostren qüestions que pertanyen a tothom. Singular autoretrat de dona, No has de preguntar-me mai esdevé unaexperiència familiar i un objecte destinat a fer-nos companyia diarere dia.