Aquest assaig s'endinsa en la història d'un grup de vuit monjosexpulsats de Montserrat i enviats al monestir de Sant Miquel de Cuixà, al Conflent, on van convertir-se en un referent durant eltardofranquisme. Cinquanta anys després de la refundació del monestirde Cuixà, el 1965, per part dels monjos, l'autor rep l'encàrrec dereconstruir-ne la història, junt amb una llista de contactes a quientrevistar, entre ells sis dels monjos que ho van viure. L'objectiuera tant explicar les seves històries personals com, sobretot, lacol·lectiva, per donar testimoni de la seva significació, més enllàdel fet religiós, per a la societat catalana del moment. És, doncs, una història coral d'una època transcendental per la recuperació de la cultura catalana després de la guerra i el franquisme, escrita apartir de converses, llibres de memòries i documentació escrita del'època. La pluralitat de veus reflecteix la de l'experiència dels que van passar per Cuixà en aquells anys, seguint el camí traçat per unsmonjos, propers a l'Abat Escarré, que empenyien les reformes. Lallista inclou intel·lectuals, activistes, fidels, polítics ipersonalitats diverses.
