Els déus inaccessibles, Premi Nacional de Literatura Catalana (1988), narra l'amor clandestí d'un capellà rural per un jove, l'Alexis, através del xoc entre el jurament religiós i la força de la passió. Des de la sincera intimitat del seu diari personal, el protagonistadescriu l'experiència de l'enamorament amb l'atractiu tens del designo correspost. El capellà, dividit entre el seu ésser moral i lapassió que el fa sentir culpable, fa de l'amor un refugi aliè a larealitat. Miquel Àngel Riera analitza la necessitat humana de l'amor i de la bellesa i insisteix en la idea d'incomprensió i d'incomunicació entre els éssers humans. El poeta i narrador mallorquí Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930 Palma, 1996) va escriure els seus primers poemes amb només dotze anys i esva llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona el 1956. La sevaobra literària, guanyadora de nombrosos premis i traduïda a diversosidiomes, constitueix una de les fites més importants de la literaturacatalana de la segona meitat del segle xx. Va ser guardonat també ambla Creu de Sant Jordi (1988) i el Premi Ramon Llull (2008). A Edicions de 1984, també hem publicat la seva novel·la Illa Flaubert (1990).