Dormo al carrer

La MONTSE treballava en una residència de gent gran. El JUAN va marxar de casa als catorze anys. LIGNACIO va deixar l Argentina per tenir més oportunitats laborals. LANABEL va ser abandonada quan tenia tres mesos. LANDRÉS va arribar de Colòmbia a la recerca duna vida més digna. El PEDRO era cambrer en un restaurant de Barcelona. El que relliga les seves històries és que tots viuen al carrer o bé hi han viscut en algun moment de la seva vida. Amb aquest llibre, volem explicar com és viure al carrer i què pot portar una persona a fer-ho. Volem donar a conèixer les situacions de violència, dabandó, de soledat; de pèrdua dautoestima, de dignitat i dil·lusió que pateixen les persones que viuen al carrer. I també volem esbrinar si és possible sortir-ne, com fer-ho i per què costa tant. Dues dones i quatre homes que no tenen una llar digna ens expliquen com era la seva vida abans; per què van perdre la casa on vivien, i com és actualment la seva vida al carrer. Són històries plenes de dolor, dinjustícia, però també de solidaritat i perdó. Els testimonis que presentem ens conviden a canviar la mirada, a trencar prejudicis i a repensar la manera com ens relacionem amb les persones que ho han perdut tot.