Hannah Arendt se sentí interpel·lada pels esdeveniments i debats de la dècada dels anys seixanta i reflexionà entorn del lloc de lanoviolència i de la retòrica de la violència en les revoltes delsestudiants, els moviments a favor dels drets civils, la Nova Esquerrai el Black Power. A _Sobre la violència_ ho fa tenint en compte elrerefons de la Guerra Freda i l'alt nivell de desenvolupament tècnicque havien assolit els instruments de la violència. Arendt consideraque paraules tan decisives com _poder, fortalesa, autoritat, força iviolència_ fan referència a fenòmens definits i diferents, de maneraque emprar aquests conceptes com a sinònims no només indica una certasordesa respecte dels significats lingu ístics, sinó també una mena de ceguesa envers les realitats que els corresponen. «PARLAR DE PODERNOVIOLENT ÉS, EN AQUEST MOMENT, REDUNDANT. LA VIOLÈNCIA POT DESTRUIREL PODER, PERÒ ÉS DEL TOT INCAPAÇ DE CREAR-LO.» Edició i pròleg de Fina Birulés TRADUCCIÓ DE D'À. LORENA FUSTER I GERARD ROSICH