«EL FINAL DE CDC ÉS AQUELLA HISTÒRIA ON GAIREBÉ RES SURT COM ESTAVAPREVIST. ÉS UNA HISTÒRIA D'IDEALS, DE LLUITES PEL PODER, D'AMBICIONS, DE CORRUPCIÓ I DE SILENCIS, QUE, AL CAPDAVALL, HAN CAPGIRAT ELPAISATGE POLÍTIC DE LA CATALUNYA DEL SEGLE XXI.» Fundada a l'entorn de Jordi Pujol l'any 1974, Convergència Democràtica de Catalunya és unahistòria d'èxit i fracàs. D'èxit perquè va governar la Generalitatdurant vint-i-tres anys seguits, va posar les bases del que és avuil'autonomia catalana, va ser clau en la política espanyola i validerar els inicis del Procés, i de fracàs perquè, de mica en mica, va anar perdent el poder acumulat durant dècades i, castigada per lacorrupció, va col·lapsar com a projecte polític fins al punt dedecidir la seva pròpia dissolució. Després d'això els partits quel'han succeït -el principal, Junts per Catalunya- no han assumit laseva pràctica política ni han defensat obertament el seu llegat, alcontrari, han transformat els seus postulats ideològics fins a sergairebé irreconeixibles. Núria Orriols Guiu, redactora de la secció de política del diari _Ara_, ha treballat durant més de dos anysentrevistant protagonistes d'aquesta història per donar resposta atres qu estions: a què es deu la mutació ideològica de Convergència, què la porta a la seva pròpia dissolució com a partit i quines són les claus de la transformació posterior d'aquest espai polític.¿Metamorfosi o extinció