Josep Palau i Fabre (1917-2008) és un dels creadors més singulars delsegle xx a Catalunya: poeta, autor teatral, narrador, assagista i unade les màximes autoritats mundials en l'obra de Picasso. JuliàGuillamon ha dedicat vint-i-cinc anys a estudiar la seva vida i laseva obra, i n'ofereix un relat informat que atrapa i es llegeix comuna novel·la. Per començar, reconstrueix la vida d'una família del'Eixample, vinculada al món de l'art, el disseny i la decoració, i en descriu el drama: un pare absent i frustrat, una mare dominadora iabsorbent, que exerceixen sobre el jove Palau i Fabre influènciescontradictòries. D'una banda, l'introdueixen en el món de la cultura i li descobreixen la modernitat del disseny racionalista, de laliteratura d'avantguarda i dels Ballets Russos. De l'altra, es tornenporucs i conservadors i, en el moment de la Guerra Civil, es desdiuende moltes de les idees que havien defensat de joves. Aquí naixerà eldrama de Palau i Fabre, poeta rebel, enfrontat al món burgès delspares. Amb mà mestra, Guillamon reconstrueix l'ambient cultural delsanys de la República quan un Palau i Fabre de divuit anys es dona aconèixer com a poeta i crític. Mai fins ara s'havia escrit un panorama tan informat i tan viu d'aquest moment: els diaris, les tertúlies, l'aparició d'un grup de nous escriptors -entre els quals Palau i Fabre és el més jove-, els corrents i les polèmiques culturals. Elscapítols que dedica a la Guerra Civil ens fan viure des de dins eldrama dels emboscats, de la mobilització forçada i dels camps deconcentración franquistes. Un llibre que canvia la perspectiva d'unsanys fonamentals i revela un Palau i Fabre desconegut, precoç itràgic.
