«Que potser voleu un gat En tinc una bona colla de preciosos i no séquè fer-ne. Si no els vol ningú els hauré de matar». Així de sobte isense pensar-ho gaire un bon dia la parella protagonista de lanovel·la acull un gat, el Núvol. Conviure-hi permet al narrador serespectador de la seva vida, del naixement a la mort. A poc a pocaquesta nova convivència fa que tot es relativitzi: el valor deltemps, les emocions, la possibilitat de comunicar-se, d'estimar Finsque el narrador s'adona que el gat també l'observa, i que ho fa amb un aire de dignitat. És aleshores quan la vida animal se li imposa comun miracle. D'aquí ve El darrer dia, i d'abandonar una casa on s'haviscut força temps. I de rellegir Txékhov. Et pots arribar a estimar un gat com si fos una persona Jordi Cocanovel·la la vida d'un gat.