El camí d'Aristòtil

El camí d'Aristòtil mostra la manera com una escola de pensament enspot ajudar a assolir l'eudaimonia: la felicitat que consisteix adesenvolupar plenament el nostre potencial. Al segle IV a C, Aristòtilfunda a Atenes la seva escola, una versió millorada de l'Acadèmiaplatònica, on ell mateix havia estudiat. Des d'aquell nou Liceu, centre de formació dels futurs pensadors clàssics, va saber exerciruna influència inestimable. El camí d'Aristòtil mostra la manera comuna escola de pensament ens pot ajudar a assolir l'eudaimonia: lafelicitat que consisteix a desenvolupar plenament el nostre potencial. Les lliçons d'Aristòtil no caduquen, diu l'autora. Si l'objectiu ésviure bé, el missatge del filòsof d'Estagira no passarà de moda: portar una vida virtuosa, entenent la virtut com allò que ens fafeliços, aprendre a deliberar i a encertar-la en les decisions, serconscients del nostre potencial i caràcter... El «camí», doncs, convida a la reflexió pausada, a la contemplació, a analitzar lesrelacions amb el proïsme, entendre i millorar la nostra comunicació ifer front a la mort amb serenor. Rastrejant exhaustivament l'obrad'Aristòtil, inserida en el context de la seva biografia, Edith Hallofereix una actualització del pensament aristotèlic per mitjà d'unatesi interessant i original: servir-nos-en, dos mil quatre-cents anysdesprés, per canviar la nostra vida.