La pluja als llavis

«Una ombra, un núvol negre darrere els arbres. I com un flaix, una llum li va caure sobre els ulls. Després, el va veure. Era un noi envoltat d'una boira espessa que lamirava. El noi li va allargar la má. Sentia les veus dels seus companys que la cridaven, peró no podiamoure's. Sentia una atracció estranya en els ulls d'aquell noi. Ullsverds i penetrants, com les maragdes. La seva mirada se li clavavaánima endins. Un tremolor li va recórrer tot el cos i un llampec vaesquerdar el cel. Aleshores va comen Çar a ploure rabiosament.»