Rosa de cendra

L'Albert Corner i Espiga fa temps que va deixar enrere la guerra de Cuba. L'ávia Mariona li havia demanat que tornés viu i va complir lapromesa. Peró ja mai més no seria aquell soldat de lleva rebregat perla pobresa i la dissort, sinó un home nou, un supervivent. I ambl'instint de la supervivéncia va aconseguir acumular una fortuna, relacionar-se amb l'alta burgesia catalana i formar una família altiva i benestant. Són moments efervescents i les guspires comencen asaltar. La Lliga Regionalista guanya les eleccions del 1901 sota ellideratge de Cambó i Prat de la Riba. Els monárquics i elslerrouxistes s'organitzen i l'estat activa la reacció. Catalunya viumoments de pors i d'incerteses, peró també de grans il·lusions iesperances. I la família de l'Albert viu les violentes contradiccionsd'una época convulsa que desemboca en la Setmana Trágica del 1909. Barcelona será una rosa de foc peró també una rosa de cendra.«Escoltava l'Enric, escoltava el pare, escoltava l'Avel·lí, cada diamés indignat amb tot i amb tothom, amb la revolta, amb elsrevolucionaris, amb els lerrouxistes, que eren els veritables pirómans de Barcelona, i també amb els anarquistes, i amb els sindicalistes iels socialistes, que havien atiat el foc i després no l'havien sabutapagar, sí, amb tothom, peró també amb un estat cec i violent queofegava Catalunya i matavasense pietat, i en escoltar-los a tots, la Merceneta s'adonava que el pare i els germans parlaven el mateixidioma, i que aquell idioma no era el seu». Amb la col. laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.