Us ha passat mai que us heu sentit invisibles Heu tingut algun copl'horrible sensació que el noi que desitjaríeu que us mirés no us veuperqué formeu part del paisatge Heu volgut plorar quan aquest noi usparla peró us tracta amb la mateixa distáncia, fredor i indiferénciacom ho faria amb la caixera del supermercat I, posats a endevinalles, us ha passat, potser, que us miri el noi equivocat El que no usagrada, el que d'un dia per l'altre s'ha fet íntim dels vostres amics, apareix a totes les festes i ara és a totes les xarxes i a tots elsmóbils El noi que, no se sap com, acaba seient sempre al vostrecostat. A mi sí. I aquest és el comen Çament de la história que vaigviure l'estiu dels meus disset anys, al cim del Pirineus, abansd'endinsar-me en un passat familiar desconegut i inquietant.